Rocio Guerrero Salinas

Sóc Rocío (32), xilena d’origen i barcelonina per opció. Visc a Barcelona des del 2019, tot i que vaig passar el meu darrer any d'estudiant d'Economia (UCM) a la UB, a la que posteriorment vaig estudiar un màster en Estadística. Després de viure 8 anys a Madrid, vaig decidir traslladar-me a Barcelona. Em va il·lusionar el procés de transformació i la capacitat d'atreure i acollir persones i iniciatives de tot el món.

Vaig viure de prop el naixement de Podem, vaig tenir oportunitat de ser alumna d'una de les seves fundadores, i vaig observar amb atenció les accions de la PAH, de com la seva líder es presentava i guanyava àmpliament les eleccions.
En aquells anys em trobava en un procés personal d'adquisició de formació per dotar de més contingut la meva visió del món i de eines científiques per oferir a la societat, cosa que determina la presentació d'aquesta candidatura.

Motivació

A nivell organitzatiu, considero que les conselleries són una gran eina des de la qual es pot mantenir una connexió profunda amb la realitat del districte. La meva proposta és que les conclusions derivades del treball de l'equip de consellers siguin de coneixement i ús de les assemblees i voluntaris de Barcelona a Comú, amb l'objectiu d'enriquir el debat intern, extreure sentit polític de l'acció dels consellers i dotar d'eines per a la feina de l'organització.

En el plànol de l'acció de la conselleria, proposo iniciar un diagnòstic participat (estudis sobre la base de dades qualitatives i quantitatives) sobre la convivència i les interaccions al districte, afegida a la informació ja existent, amb la idea de conèixer a fons aspectes menys evidents de la vida quotidiana del barri. En especial, conèixer la realitat de col·lectius formals i informals que poguessin tenir diferent ús i interacció amb espai públic, a més d'aquelles que identifiquem més clarament com passa amb entitats veïnals actives; col·lectius com ara joves, migrants sense normalització lingüística del català, treballadores del sector de cures i del llar, etc. Aquesta informació és crucial per repensar la manera d'aproximar-nos a la població, identificar necessitats noves, oferir solucions concretes i acompanyar els processos comunitaris. Proposo utilitzar eines que neixen de la mediació comunitària de manera d'oferir a les nostres interaccions la cultura de pau, com a mecanismes que donen suport a la participació social, que permeten abordar els conflictes com una oportunitat d'entesa entre persones i col·lectius per establir bases de diàleg i convivència .

Finalment, considero que la nostra tasca avui és fer oposició intel·ligent i propositiva, obrint un període de reflexió i anàlisi, però també de visibilització i reconeixement de l'organització en els sectors populars del districte, darrere d'una volta a la màxima institució de la ciutat per la porta gran.