Acció Social 🏠🥣🫂

Estem vivint transformacions de gran abast (envelliment, digitalització, crisi de les cures, crisi climàtica...) que tenen repercussions importants en la vida de les persones i la pandèmia ha accelerat molts d’aquests canvis. Les situacions de desigualtats socials i de gènere augmenten en el marc d’una societat individualitzadora que victimitza i estigmatitza les persones més vulnerables. Afortunadament, també sorgeixen experiències de solidaritat i suport mutu que donen resposta a necessitats socials.

La situació de polarització cada vegada més gran desborda els serveis socials que per si sols no poden donar resposta a tots aquests problemes. A més dels recursos insuficients, encara s’arrosseguen inèrcies burocràtiques i resulta difícil transformar un enfocament assistencial heretat. D’altra banda, algunes situacions impacten en els serveis socials tot i no ser una funció estrictament seva, com és l’accés a l’habitatge o la situació de les persones sense regularització administrativa. 

Malgrat aquesta situació difícil, els serveis socials de Barcelona són una referència per la seva capacitat de resposta davant la crisi i les necessitats socials. Els darrers anys s’han enfortit, innovant amb noves polítiques i enfocaments i l’Ajuntament de Barcelona encapçala la inversió social de municipis de l’Estat. Però és pertinent preguntar-se, per a què serveix l’acció social? Quin model de serveis socials volem? Com lluitar de forma més efectiva contra les desigualtats? 

Apostem per uns serveis socials amb enfocaments comunitaris i preventius, amb la convivència i enfortiment de vincles com a prioritat i la participació i la coproducció com a mecanismes per a promoure l’autonomia personal i l’autogestió comunitària. Repensar el model de serveis socials també és plantejar-se si s’està donant resposta adequada a les necessitats socials i si s’està atenent bé a les persones en situacions molt diverses i complexes, amb especial atenció al benestar emocional. Per tant, cal potenciar línies d’acció ja iniciades:

•Desburocratització: seguir desenvolupament eines per facilitar els tràmits i alliberar temps i recursos perquè les professionals de serveis socials puguin dedicar-se a acompanyar les persones.

•Reforçar la dimensió comunitària i la presència als barris: seguir impulsant la implicació en la vida dels barris, la proximitat i la vinculació amb el teixit social per resoldre problemes concrets.

•Coproducció de les polítiques socials: seguir aprofundint en la construcció de polítiques socials conjuntament amb organitzacions socials i grups de veïns i veïnes organitzats. 

•Dimensió metropolitana: Barcelona ara és referència per garantir drets de ciutadania i l’abordatge del sensellarisme, s’ha de millorar la coordinació per construir polítiques socials metropolitanes amb la resta de municipis de l’AMB.

L’habitatge i les rendes són peces fonamentals de la protecció social i cal vincular-les als serveis socials. Cal continuar defensant polítiques d’habitatge i de renda potents, superant les rendes condicionades i amb la renda bàsica com a horitzó. Cal continuar innovant i vinculant l’acció social a altres àmbits com l’educació, el lleure, la cultura i les polítiques alimentàries.

Les polítiques de serveis socials han d’estar articulades al conjunt de polítiques de cures, bastint un fort sistema públic de cures, amb un tercer sector actiu i amb bones condicions laborals, en el què els serveis socials siguin el pilar fonamental. 

Cal avançar de manera clara en el reconeixement dels diversos perfils professionals que intervenen en l’àmbit dels serveis socials. El personal dels serveis socials ha de tenir millors condicions, per aquest motiu cal revisar un sector en excés privatitzat amb externalitzacions així com compartir el model de serveis socials amb les entitats socials.

La defensa dels drets socials i de ciutadania és un marc d’actuació prioritari, així com la denúncia de les desigualtats.