Memòria democràtica 📜⚖️🔻

Barcelona ha de ser una ciutat de referència en polítiques de memòria i ha de continuar la seva posició estratègica en relació a aspectes clau com el passat colonial i esclavista de la ciutat.

Les accions empreses des del govern de la ciutat de Barcelona des del mandat passat han consistit justament en la generació del debat necessari per entendre de manera col·lectiva el passat colonial de la ciutat den un treball conjunt des de la recerca acadèmica des la reflexió dels moviments antiracistes i decolonials.

Les línies estratègiques que han de constituir el corpus del programa han d’estar principalment enfocades a incrementar i expandir les memòries del passat democràtic popular, garantint la participació de la ciutadania en la construcció de la imatge del passant, posant en valor el passat democràtic de Barcelona.

Prosseguir en la construcció de la cultura antifeixista i popular, i consolidar estratègies i pràctiques per a la visibilització de la memòria democràtica ciutadana donant protagonisme als barris Celebrar, promoure, reconèixer i acompanyar els territoris i els seus moviments en la construcció de la memòria democràtica

Continuar la tasca de Nomenclàtor amb la potenciació dels noms de dona i de les diferents cultures que formen part del passat i present de la ciutat.

Reafirmar i expandir les polítiques de senyalització en l’espai públic els llocs relatius a la memòria democràtica i popular.

Es primordial donar veu a col·lectius i moviments (lluites socials o expressions igualitàries) que han tingut tradicionalment poca representació en la construcció de la història i la memòria de la ciutat integrant per tant la diversitat actual.

Donar cabuda sobre les accions concretes sobre la monumentalització del passat esclavista de la ciutat i les polítiques de restitució dels llegats antiracistes a través del nomenclàtor dels carrer de la ciutat de Barcelona.

En definitiva es tracten de les accions que manifesten la urgència de manera consistent en abordar i comprendre Què entenem per memòria democràtica des de l’enfocament de la diversitat cultural, d’origen o religiosa de la ciutat?

Si la història l’escriuen els vencedors, qui són els vençuts en el marc de la interculturalitat d’una ciutat com Barcelona? Els vençuts i les vençudes són només aquells que ha assenyalat la historiografia tradicional?

En un context actual d’amenaça de l’extrema dreta, on les batalles ideològiques, culturals i per tant la batalla per la memòria, Barcelona no ha de ser poruga a l’hora de fer polítiques de memòria. Una memòria que té més a veure amb el present i el futur que amb el passat de la pròpia ciutat.