INCREMENTAR LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI COM A MESURA PER FOMENTAR LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Proposem un nou Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbà de la Ciutat de Barcelona. La protecció del patrimoni cal entendre-la com un factor fonamental en la cultura de la sostenibilitat. El desenvolupament urbà sostenible el podem definir com la utilització racional del territori i el medi. La conservació del patrimoni té a veure amb l’actitud contra el malbaratament, contra l’obtenció de plusvàlues i a favor la difusió de pràctiques respectuoses amb la natura, però també amb el medi urbà. El sistema econòmic és en moltes ocasions contrari a la sostenibilitat: L’augment de la petjada energètica, el foment desequilibrat de noves construccions, amb el que això significa d’enderrocs i residus i nova despesa en materials, juntament amb l’obsessió pels beneficis i els guanys ràpids són conseqüències negatives del desenvolupament desenfrenat i contràries a l’economia de recursos, uns recursos que sabem limitats. Cal economitzar aquests recursos afavorint i fomentant la rehabilitació. Per altra banda també es fa necessari conservar tot allò que té valor, des dels habitatges que han quedat antics pels nous sistemes de vida, però que formen part de les experiències i la memòria a aquells que sense ser originàriament habitatges ho poden ser amb independència dels seus valors històrics o estètics. No cal destruir sense sentit. La protecció del patrimoni no és limitant, no es pot associar únicament a la salvaguarda de les grans obres i construccions reconegudes o del medi natural, però tampoc a un decreixement de l’activitat econòmica. La preservació del patrimoni obre noves alternatives al creixement, i, a nous models de desenvolupament més respectuosos amb el medi. Noves descobertes tecnològiques, nous recursos estètics i visions culturals diverses i transversals han donat llum a noves pràctiques amb una millor capacitat per integrar la conservació i la innovació. • Impulsar un gran Pacte de Ciutat pel Patrimoni que impulsi una revisió del catàleg i que cerqui la paritat entre obra nova i rehabilitació en la generació d’habitatge, revisant el planejament i les edificabilitats. • No excloure l’edificació originàriament no habitacional per convertir-la en habitatge. • Contemplar el patrimoni de manera àmplia per tal que inclogui els espais no edificats públics i privats amb el seu arbrat, vegetació i valors paisatgístics, històrics i culturals. • Obligatorietat de realitzar balanços ecològics davant (petició de visats) la petició de nous enderrocs versus l’alternativa de la rehabilitació.