El dret a la ciutat concerneix un conjunt de drets que transcendeixen el municipi i aquests es proveeixen i demanden més enllà dels límits locals. Són drets econòmics i socials que, tractant-se de serveis bàsics, requereixen la intervenció dels poders públics perquè determinen una part important de la qualitat de vida dels ciutadans, amb un clar efecte redistributiu sobre la renda urbana i d’impuls de la cohesió social i territorial. Per fer-los efectius ens calen concertacions amb els governs locals.
Uns dels reptes més importants de l’AMB son en relació a la governança institucional i s’adrecen especialment a tres qüestions interrelacionades: poder polític, legitimitat i finançament. L’AMB és una institució desconeguda per la ciutadania. Necessitem un projecte comú tant de baix cap a dalt, com de dalt cap a baix i fer que les competències, el finançament i el procediment d’elecció ens faci ser un veritable govern de proximitat. Per revertir la situació implementarem:
• Governar la complexitat amb ètica, transparència, qualitat i proximitat a la ciutadania. Impuls als processos participatius. No n’hi ha prou amb el debat del PAM, cal un pla continu de diàleg amb els agents, sectors i ciutadania en general.
• Potenciar el consell d’alcaldes.
• Estudiar la possibilitat d’establir diversos àmbits per la prestació de serveis metropolitans, amb els acords dels governs locals, en funció de la intensitat urbana: ciutats de la conurbació o petits municipis de la perifèria metropolitana, en temes com la seguretat, serveis assistencials, cultura, transport públic…
• Obrir la reflexió sobre el procediment d’elecció de la representativitat institucional en aquest compromís d’avançar en la legitimació democràtica, com per exemple l’elecció directa de la presidència de l’AMB i la garantia de representació equilibrada dels electes locals de segon nivell.
Compartir
O copiar el enlace