FER FRONT A L’EXCLUSIÓ HABITACIONAL DE LES PERSONES SENSE LLAR

En el desplegament del Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona, el Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar ha incrementat el nombre de places residencials i d’allotjament de 1.043 a 1.346. El creixement s’ha focalitzat en equipaments que donen resposta a necessitats concretes i emergents (un centre per joves sense llar i un centre per persones sense llar amb problemes de salut mental) i en espais adequats per reconstruir el projecte de vida de les persones que han viscut al carrer (programa “Primer la Llar” i pisos i apartaments amb suport social). També s’ha ampliat la disponibilitat de places en establiments hotelers i pensions per al reallotjament ràpid de persones en situació d’exclusió habitacional sobrevinguda. • Lluitar contra el sensellarisme és lluitar per l’accés a l’habitatge. En aquest mandat s’ha incorporat haver viscut situacions de sensellarisme com a criteri de valoració per accedir a habitatges socials públics, facilitant així l’accés a solucions estables a qui ha estat vinculat als serveis residencials i d’allotjament temporal. • La generalització de la precarietat laboral i les creixents dificultats d’accés a un habitatge a preus assequibles fan necessari continuar fent esforços per a garantir una solució habitacional d’emergència a totes les persones. • Destinar un 30% dels nous Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP) construïts a les persones sense llar. • Ampliar els recursos residencials apostant per espais on les persones puguin gaudir de la intimitat i l’autonomia necessàries per refer-se de les situacions d’exclusió viscudes. • Donar continuïtat al procés de reformes dels centres de primera acollida per millorar la intimitat i la flexibilitat amb la qual els serveis s’adapten a les diverses necessitats de les persones residents. Amb aquestes reformes s’habilitaran espais per oferir allotjament a les persones sense sostre que estiguin acompanyades de gossos. • Posar en marxa un projecte que segueixi la metodologia “comunal housing first” que es caracteritza per combinar la convivència i el treball comunitari amb l’estabilitat i l’absència de límits temporals en l’allotjament i el focus en la persona i el seu procés de recuperació.