CURA AL LLARG DE LA VIDA: DESENVOLUPAR LES SUPERILLES SOCIALS COM A NOU MODEL D’ATENCIÓ, DE PROXIMITAT I COMUNITARI.

Barcelona s’està envellint: gairebé 350.000 persones de més de 65 anys estan empadronades a la ciutat i les previsions són que abans del 2030 estiguin al voltant del 375.000, pel camí del 400.000 (un 25% del total d’habitants de la ciutat). Això és un repte formidable per a la ciutat, perquè es combina amb un context complex, la disminució de la renda de les persones més gran, i a la vegada específic a Barcelona, el preu d’accés a l’habitatge. A més a més les preferències de la ciutadania per a envellir a casa seva farà necessari afrontar que una part de la població necessitarà atencions especialitzades a domicili a causa del deteriorament de les seves condicions físiques i mentals. Per a fer front a aquest repte en aquest mandat s’ha desenvolupat el projecte de les superilles socials com agrupació de serveis a domicili per a afavorir l’autonomia personal i evitar la institucionalització. L’objectiu és acabar dividint la ciutat en aproximadament 300 superilles socials en els quals es vagin incorporant a mig termini serveis d’atenció social, de salut, educatius, etc. En aquests moments es desenvolupen 4 proves pilot de superilla social centrades en la implantació d’un nou model de Servei d’Ajuda a Domicili a càrrec d’equips que fan una atenció continuada i centrada a la persona, fet que millora la qualitat de l’atenció i les condicions de treball dels professionals. Aquests pilots són el primer pas en la construcció de la superilla social a la qual s’aniran afegint a curt termini noves peces perquè les persones mentre vulguin i puguin visquin a la casa seva i no calgui el seu ingrés en institucions especialitzades. Així es pensa a integrar l’atenció a la dependència amb els serveis sanitaris, la coordinació i suport als cuidadors no professionals reconeguts i informals, la Teleassistència, els àpats a domicili i en companyia, el programa Radars, el programa Vincles, el programa Baixem al Carrer, etc. Coordinació amb altres equipaments com les mateixes residències, els centres de dies o els centres cívics i casals per a la gent gran. Buscant en definitiva, la complicitat i col·laboració del teixit comunitari. D'acord amb aquesta experiència proposem: • Desenvolupar les superilles socials a tota la ciutat dissenyant un model de prestacions de servei que tingui com a valor principal la proximitat. • Continuar la implantació del nou model de Servei d’Ajuda a Domicili a cada superilla social, avançant en el control públic i la millora de la qualitat de l’atenció a la persona usuària. • Incorporar progressivament a cada superilla social el conjunt de les intervencions de cura personal (atenció social, de salut, habitatge, vida independent, educació...), a través de professionals referents de superilla que detectin les necessitats del veïnat i facilitin l’apropament i activació dels serveis de diferents àrees i administracions. • Impulsar una Estratègia de Ciutat sobre la solitud (pla de xoc contra la solitud no volguda) amb els diferents sectors implicats de la ciutat que desenvolupi nous projectes i ampliï els existents (Radars, Vincles, Baixem al Carrer, Àpats a Domicili i Àpats en Companyia...) donant cobertura a tota la ciutat i que incorpori a tots els equipaments de proximitat (centres cívics, biblioteques, casals de barri.) i programes municipals (Salut als barris). • Impulsar el treball amb la comunitat a cada superilla social i fomentar espais de recursos (Activitats socials i de salut comunitària com menjadors, grups de consum, activitats lúdiques i esportives, de canguratge, formació i suport extraescolar, necessitats especials amb coordinació amb el veïnatge actiu.