Cal re-dissenyar una ciutat amb la qualitat de vida necessària per atendre la diversitat de persones que hi convivim. Construir una ciutat digna per als infants, amable i cohesionada, que permeti als nens i nenes gaudir d’una vida plena i d’un entorn saludable i accedir lliurament i gaudir de l'espai públic de manera segura, lliure i autònoma.
Que els infants recuperin el carrer, les places i els parcs com espais de lleure i gaudi, que se’ls facin seus i l’utilitzin per explorar, experimentar, descobrir i aprendre tot sols.
Canviar el paràmetre en el disseny de les polítiques públiques, per projectar la ciutat des dels ulls dels infants.
Es tracta d’aconseguir que l’Administració posi els ulls a l’alçada dels infants. Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom, serà per tant millor.
La Convenció de l'ONU reconeix nens i nenes el dret a jugar (art. 31) i el dret a un nivell de vida tal que consenti el seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social (art.27). La recuperació d'una relació autònoma amb el context urbà garanteix aquests drets.
Millorar el nostre espai públic amb “Camí escolar, espai amic” i superilles, nous espais verds, menys cotxes i voreres mes amples, eliminar prohibició jugar a pilota,.. han estat un èxit.
Cal seguir aquest camí i aprofundir. Una manera seria crear una figura que existeis a moltes ciutats d'Europa i del Món com és el Museu dels Infants (Children Museum/KinderMuseum). Un museu on les alçades, els llenguatges, les mirades siguin des de l'òptica dels infants on conèixer el patrimoni, l'historia, la cultura de Barcelona i el món amb ulls dels infants.
Compartir
O copiar el enlace